matins fantàstics…

…tardes que no tenen pèrdua. La neu, canviant cada dia, ens ofereix uns paisatges de somni. Si això hi afegim un cels com els que tenim a Cerdanya, ja no cal dir res més. Només cal observar amb mirada atenta cada instant. La càmera només ens cal per a certificar el moment!  

encara és hivern…

… i es diu que cap hivern queda al cel. Aquest any de neu en tenim per anar fent…   el dolmen de coll de Fans, una altra visita que es pot fer des de casa nostra        

    Hi ha la dita: “neu dalt dels arbres, crida més neu“. No sé què hi ha de cert en la frase, el que sí és segur, que la neu dalt dels arbres indica el fred que està fent. Portem uns quants dies així. La neu ens permet veure rastres d’animals que d’altra manera…

passejada cap a la Pinetella…

… un dia qualsevol cap al tard, ens depara mirades que no esperàvem. Al costat del camí del bosc, a un  quart d’hora de sortir de casa, aquest fantàstic beç, també anomenat bedoll (betula pendula) Miris per on miris té algun interès. La pell, el terra amb les fulles caigudes, el paisatge que l’envolta… Res,…

tardor al Duran

És a la tardor quan la vinya verge (Parthenocissus quinquefolia) destaca d’entre totes les enredaderes. Però un passeig per la vall, en aquest cas cap als pobles veïns de Meranges i Girul, també ens depara sorpreses importants.  

la collita

Acostant-se la tardor a més de les simfonies de colors del bosc ve el temps de collita de tot el que s’ha d’emmagatzemar per l’hivern -pràcticament tot-. Patates, cebes,bledes, porros, mongetes, naps… Tot i l’estiu tan sec que hem passat els naps resulten força xulos, pocs però bons.