el rebost

  La volta del dia per la Baladosa i el Pardinal em dóna sorpreses, el rebost del picot garser gros (Dendrocopos major)     És gratificant descobrir entre els pins del costat de l’hort que hi tenim la companyia del picot garser -i de d’altres que no sabem!- aprofita esquerdes de l’escorça del pi, i si…

Ahhh, aquesta cosa blanca…!

Amb aquest hivern tan blanc, hi ha moments que es fa més necessari quedar-se a l’interior; d’altres, unes ganes irresistibles de sortir a trepitjar… Acabada de caure, la neu, fa la sensació d’immobilització, de silenci. mentre neva, a les nits, segons les ganes… el treball amb la fusta és un plaer indescriptible…      …

un cap de setmana complet

La nostra comarca permet  passar de veure una portalada esculpida en granit…   … a trepitjar un bosc nevat amb vistes espectaculars    

una caminada per recordar

Diumenge passat vaig anar a veure el pla de Matons com estava de neu. Fantàstic!             És impressionant el que tenim a una hora de camí de casa. Va ser anar a esmorzar sota un pi i tornada a casa a dinar un plat d’arròs amb bacallà.    

camins entre pobles

Els pobles de la Solana estan documentats des del segle X. Per tant és evident que una xarxa de camins els uneix des d’aleshores, sinó anteriorment. Seguint els traçats entre pobles podem avistar uns paisatges de Cerdanya incomparables.     Cada cop més aquests camins, a vegades oblidats, es van recuperant. La Xarxa de senders…

el Cadí

El Cadí sempre sorprenent, sigui quin sigui l’angle des d’on el miris  

tardor 2016

Finalment han arribat les temperatures de tardor, els seus paisatges: boires, neu, grogor, vermellor de fulles…               En pocs dies el arbres de fulla caduca quedaran despullats i un dels principals elements per a reconèixer els vegetals, les fulles, no els tindrem.     Tot i així ens quedaran…

és temps de primavera…

… per anar a veure el bestiar abans d’anar a la muntanya tot l’estiu.                 També temps de florida, com el corniol (Aquilegia vulgaris) que al riu n’està ple i aquest any hem tingut el regal al jardí on n’ha florit un de rosat.  

El boix –buxus sempervirens– és força conegut per la seva fusta groga, compacta, i dura; encara utilitzada sobretot per a estris de cuina. No és tan coneguda la planta, un arbust que a vegades arriba a una alçada d’arbre petit. És a la primavera, durant pocs dies, que el boix deixa anar el seu perfum…